Fa tres anys que escric històries. Fins ara vivien al disc dur del meu ordinador i els protagonistes hi estaven tranquils i conformats. Però no sé si ha estat fruit de la calor dels darrers estius, dels esdeveniments que es preveuen o de les novetats que ens han tocat viure. El cas és que m’han pressionat. Colant-se enmig dels somnis, quan badava contemplant l’horitzó o pedalava sense rumb per la muntanya. És així. No hi puc fer res. Volen ser tinguts en compte. Així que els he dit: si us voleu airejar us enviaré al núvol. S’han organitzat —com hi ha món!— i m’exigien paper i edició en rústica. Quines pretensions! Els ho he deixat molt clar. Això és el que hi ha i si no els agrada —ho he recalcat amb una mica de mala bava— faig un reset i aquí pau i després glòria.
De moment s’hi han conformat.