Per mi, escriure sempre ha estat important. Vull dir que m’agrada buscar una manera que em plagui de dir les coses. Tant si es tracta d’un correu electrònic, una carta, una comanda, un text publicitari, un peritatge o les confessions privades d’una jornada malastruga o meravellosa.
Un dia, vaig decidir començar a explicar històries. I m’hi vaig posar. Aquestes són les primeres. El concertista s’inspira en el mite de vendre l’ànima al diable, l’èxit a canvi d’una eternitat amb pudor de socarrim. Cita a Moscou és l’adaptació de Cita a Samarra, un antic conte islàmic anònim. I el Pic de les Bruixes és una llegenda que vam sentir explicar a Beget arran d’una recerca de material tradicional. La tulipa es basa en la bombolla econòmica holandesa. És que no n’aprenem…
Les altres tres van ser escrites per concórrer a tres premis literaris. Un convocat per la Torre Bellesguard, l’altre per l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall i el darrer per la RENFE.