Des de 2023 quan s’acosta Nadal amb en Rafel i en Ferran muntem una nadala a base de música, imatges i paraules. Aquestes són les tres que hem fet.
Autor: Toni Oro
Actualitat
El món és massa a prop. Tots els seus problemes, explicats matí, tarda i vespre pengen de les parets de casa al costat dels retrats dels avis, dels pares i dels fills. S’han ficat a casa. Són aquí dins les nostres llars. Els seus protagonistes se m’apareixen com si fossin la tieta embogida que l’emprèn…
Encaix
Potser més que buscar feina, tractava d’escatir si al món també hi havia un lloc per ell. Fos com fos, en Claudi ja n’estava tip. Al bar Marina havien preferit que fos l’Ainhoa qui ocupés la vacant deixada pel Ferran —company de col·legi i de fatigues— que havia decidit no servir més cafès. Ho havia…
La línia ben prima
Cada dijous, arribat l’estiu, el senyor Francesc Bataller i Gomis, en Cisquet de cal Bonastre feia el mateix trajecte amb el seu Citroën dos cavalls atrotinat. Sortint de la plaça de la vila enfilava cap al corral del camí del tros, carregava un corder que ja estava llest i el duia, lligat de potes, a…
Al núvol!
Fa tres anys que escric històries. Fins ara vivien al disc dur del meu ordinador i els protagonistes hi estaven tranquils i conformats. Però no sé si ha estat fruit de la calor dels darrers estius, dels esdeveniments que es preveuen o de les novetats que ens han tocat viure. El cas és que m’han…
Primavera
Enguany la primavera sembla primavera. Plou sovint i la natura esclata arreu. Per fi, els embassaments s’han omplert i la sensació que ja anàvem de dret cap a la desertització s’esvaeix. Reviure l’equilibri climàtic ancestral, que darrerament semblava una cosa del passat, està resultant balsàmic. És un goig contemplar les plantes sorgir dels llocs més…
Metàfora
I Quan torna a casa, l’Esteve Pons Vilà, l’Estevet de cal Nasi, fa pudor de fum. D’un fum insà, barreja de fusta centenària, pega, draps i xarxes velles. Només travessar la porta, veu a la paret l’espai buit. Conserva el color original de la pintura que a la resta de l’entrada s’ha anat enfosquint pel…
Napolitana
Pensareu que és una ganga, una oportunitat, la cirereta del pastís d’una vida plena i apassionada… Aneu errats, no us ho cregueu! Feu-me cas. Em veig al mirall. Coll emmidonat, llacet perfecte, camisa blanca immaculada, armilla i americana impecables, bigoti generós i un somriure sorneguer. Un home de món que l’ha recorregut d’una banda a…
El plat de dutxa
A l’atenció de Sergi Morera Crespià (per lliurar-li personalment). Sergi, aquestes notes han estat escrites en circumstàncies molt difícils. Només m’han deixat fer-ho sis dies. En el cau de misèries on visc un no decideix ni el què, ni el com ni el quan. Ton pare que t’estima. 1r dia La idea que puguis arribar…
Diada 24
És onze de setembre de dos mil vint-i-quatre. Des del finestral veig el camí de La Busqueta. Un home i una dona s’hi enfilen amunt cap a la casa vermella. Les fulles de l’ametller del pati, en primer pla, tremolen amb timidesa. Mitja dotzena d’ametlles pansides li donen un aspecte descurat. El voral del camí…